Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Redacción
Viernes, 23 de marzo de 2018 | Leída 226 veces
ENTREVISTA

“Un gos que va al mundial entrena com un atleta d’elit”

Guardar en Mis Noticias.

El primer cap de setmana d’octubre, Vicente Ferré i Marcos Ferré, pare i fill, participaran en el campionat mundial d’ensinistrament de gossos a Randes, Dinamarca. El centre Deportcan de Llíria és on el flamant campió d’Espanya (Marcos, amb el seu gos Attak) i el quint (Vicente, junt amb Galax), treballen a diari. La seua classificació farà possible un fet insòlit en esta disciplina a nivell mundial: el fet que pare i fill vagen junts amb la selecció espanyola. Hem parlat amb ells perquè ens conten el seu dia a dia, les sensacions davant el mundial i la seua relació amb els gossos.

[Img #11051]

 

Pregunta. ¿Què ha de tindre un gos per a arribar a este nivell?

Resposta. El pastor alemany és, amb diferència, la raça més apta per a este ensinistrament, ja que és amb el qual s’ha fet una selecció genètica des de fa més temps. El RCPPA (Real Club del Perro Pastor Alemán) és el club de raça més important i nombrós d’Espanya, amb diferència.

Dit això, necessitem un gos amb unes característiques especials, que vinga d’una camada de línies de sang de treball de gossos de competició. Són gossos d'on es nodreixen les forces de seguretat de l’Estat, per exemple, i han de tindre l’instint necessari per a ser entrenats.

P.  Aleshores, per bo que siga un entrenador ¿Un gos qualsevol no pot arribar a este nivell?

R. El caràcter d’un gos el fan a parts iguals l’herència genètica i l’ensinistrament. Passa com en les persones. Usain Bolt ha arribat a ser tan ràpid gràcies al seu entrenament, però també a una genètica extraordinària.

P. ¿Des de quan se l’entrena?

R. A partir dels dos mesos.

P. Per a les competicions, ¿Porteu un gos de reserva?

R. No és possible. El registre per a la competició és un binomi guia-gos, que es manté des de les primeres fases de classificació (regionals) per a optar al campionat d’Espanya (on arribaren en l'última edició 50 gossos) i després, quedar entre els cinc primers per a poder anar al mundial. 

P. ¿I amb quina intensitat entrena?

R. Com un atleta d’elit. És, en principi, un entrenament diari, amb algun dia de descans. Entrenaments curts i intensos. Cal tindre en compte que els espera un “tour” a Dinamarca. Quatre dies de campionat en què competiran en tres disciplines: rastreig (petjada a petjada en un recorregut en què els hauran deixat un tros de pell, un de fusta i un de moqueta, i han de gitar-se quan els troben. El guia camina a 10 metres per darrere del gos) una d’obediència i una de protecció. 

P. ¿A quina edat es pot saber si un gos té fusta de campió?

R. Als dos anys, mínim, es pot valorar si serà competitiu. I cap als cinc o sis anys arriben al seu millor moment. (L’edat de Attak, que és el pare de Galax, de només tres anys).

P. Marcos, Vicente ¿Amb quin esperit feu front al mundial? Marcos, tu com a campió d’Espanya, aniràs a per totes.

R. (Marcos). És molt difícil. Busquem fer un bon paper. Que el gos cumplisca, i no tornar decebuts.

R. (Vicente). Cal tindre en compte que, a més de polítiques i decisions que no sempre entenem i que poden afavorir competidors amb molt de pes (la Xina, els Estats Units, Taiwan…) la quantitat de diners que s’invertix en eixos països és un altre món.  

[Img #11052]

 

P. Abans parlàvem de la importància de l’ensinistrament. ¿I com vos ensenyeu vosaltres?

R. (Vicente) Com en tot, hi ha formacions a càrrec d’especialistes. Jo em vaig formar a Alemanya fa 30 anys per a fer un pas més, i aprendre l’ensinistrament de cara a la competició. He sigut pioner a Espanya; són molts anys de treball. I Marcos, la gent el veu tan jove (28 anys) i se sorprén, però clar, és que porta també molts anys. Amb nou es va estrenar en competició.

P. Alguns pensaran: “¿I què guanya el gos amb tot això?”

R. (Marcos somriu) El meu gos viu millor que algunes persones. El gos busca satisfer els seus instints: el portem a la natura, està amb el seu amo, no li falta de res.

P. Ara direu que els gossos són intel·ligents…

R. El gos no és intel·ligent. Té talent. Com déiem abans, el pastor alemany és la raça que més anys de selecció porta per a desenvolupar funcions socials.

P. Per cert, ¿Hi ha un idioma millor que un altre per a entrenar un gos?

R. No. Nosaltres hem triat l’alemany, entre altres coses perquè és molt específic, però cadascú tria.

Acaba l'entrevista i és moment de fotografiar-los amb els seus gossos en un espai que coneixen bé: el poliesportiu de Bétera. Ací entrenen ben prompte, abans que hi arribe la gent, perquè Attak i Galax s'acostumen a moure's en un espai similar -dins de les possibilitats- al de les competicions. (El de Randers és un estadi amb capacitat per a 12.000 persones). I durant estos minuts és palpable la comunicació entre amo i gos, l'obediència de l'animal, l'alerta constant davant el que li puga dir el seu guia. I s'entén que només una pregunta de l'entrevista s'haja respost amb un llarg sospir i la mirada cap a l'horitzó. "¿Quant voleu al vostre gos?"

 

[Img #11053]

Acceda para comentar como usuario Acceda para comentar como usuario
¡Deje su comentario!
Normas de Participación
Esta es la opinión de los lectores, no la nuestra.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Bétera Informacio • Términos de usoPolítica de PrivacidadMapa del sitio
© 2018 • Todos los derechos reservados
Powered by FolioePress