Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Jueves, 27 de agosto de 2015 | Leída 391 veces
RÀDIO BÉTERA

Històries de vertaderes lliçons de superació al món de la discapacitat

Guardar en Mis Noticias.

El programa de Ràdio Bétera “Des de la cadira”, dedicat a la discapacitat o a la diversitat funcional i que conduïx Leyre, va començar les emissions el dia 13 de juliol de 2015 amb una entrevista al paratriatleta Héctor Català, amb motiu del campionat d’Europa d’eixe cap de setmana anterior que es va celebrar a Ginebra (Suissa). L’esportista de Serra va contar com va anar la seua participació a este campionat europeu.

[Img #5920]


Una amistat sense barreres: el cas d’Héctor i Roberto


 

El protagonista ha parlat a Ràdio Bétera de la seua malaltia, distrofia macular viteliforme de Best. Una malaltia que li va causar una deficiència visual fa dos anys i que el va obligar a competir amb Roberto Bravo, el seu guia de Bétera.

 

Héctor i Roberto es coneixien des de ben menuts, van anar a l’IES Les Alfàbegues i al SOS de Bétera junts. Per este motiu, quan Héctor va començar a perdre visió i va decidir endinsar-se al món del paratriatló, Roberto es va oferir a ajudar-lo des del primer moment.

 

Al campionat d’Europa, no van poder demostrar tot el seu potencial perquè quan arribaren al tram de la bici, el selló d’Héctor estava molt baixet, la qual cosa va impedir pedalejar amb força al paratriatleta i obligava al seu company en tàndem pedalejar amb molta més força. Este sobreesforç li va passar factura a Roberto al tram de córrer i van acabar setens de la categoria PT5.

 


La construcció social sobre el món de la discapacitat a través dels mitjans de comunicació: el cas d’Anna Ortiz


 

[Img #5922]Una altra convidada que també ens va fer reflexionar sobre la qüestió de la discapacitat va estar Anna Ortiz. Es va realitzar un reportatge radiofònic amb esta nadadora amb paràlisi cerebral sobre el tractament de la discapacitat als mitjans de comunicació, ja que ella és, també, periodista.

 

La raó d’este reportatge la va explicar la protagonista: “Els mitjans de comunicació transmeten la imatge que té la societat de la discapacitat. Transmeten una imatge de victimisme i d’inferioritat humana pel simple fet de tindre minvada una condició física o intel·lectual”.

 

La solució a esta visió consistix en la normalització de la discapacitat, perquè hi ha unes situacions que la gent no les considera discapacitat. “Una persona que té miopia es lleva les ulleres, no s’hi veu. I aleshores, per què a eixa persona no se l’anomena discapacitada?”, -plantejava Anna Ortiz i afegia-, “el que passa és que persones amb miopia al món hi ha milers, aleshores, veure una persona amb ulleres ja ho troben normal”.

 

Per contribuir a esta normalització, als últims temps ha aparegut un nou terme per referir-se a la discapacitat: diversitat funcional. “Per a mi, ‘diversitat funcional’ engloba a tot el món, tinga una dificultat física o sensorial o no en tinga cap”, va afirmar la nadadora valenciana.


 

Ferran Carsí, creixent amb el coratge i l’estima de la família

 


A la primera setmana també tinguérem un altre entrevistat amb paràlisi cerebral. Tot i que Ferran Carsí ha practicat molts esports, es va quedar amb la natació “perquè és el més profitós i el que més bé m’ha fet pels problemes d’esquena que tinc”, va destacar este multiesportista.

 

També ens va contar més detalls sobre la seua discapacitat: “tinc una paràlisi cerebral des de naixement. Això vol dir que a la part dreta del cerebel no m’arribà prou oxigen i em va ocasionar problemes de coordinació i d’equilibri”.

 

També parlàrem amb ell sobre la forma de com actuaren la gent del seu entorn més pròxim, en saber que tindrien un familiar amb este tipus de discapacitat. “Al principi suposà molts maldecaps, sobretot, per a ma mare i mon pare, perquè tindre un fill amb discapacitat no és una situació habitual, però amb una miqueta d’esforç per part de cadascú hem anat millorant”, va admetre Ferran Carsí. “Afortunadament la meua família ha treballat molt, però molt, per arribar on estic i açò és d’agrair. Quan anàvem al xalet, per exemple, el meu germà es posava a fer gimnàstica amb mi”.

 


Ruth Aguilar, un esperit lluitador


 [Img #5921]


En arribar el divendres d’eixa setmana, es va comptar amb la conversa d’una trainer paralímpica. Ruth Aguilar forma part d’una nova iniciativa de la Fundació ONCE, del Comité Paralímpic Espanyol i el Consell Superior d’Esports, “Trainers paralímpicos”, que consistix a traslladar a diferents col·lectius (empreses, col·legis i d’altres institucions) els valors i les claus de l’èxit a la trajectòria esportiva. En concret, esta esportista va patir un greu accident de trànsit quan formava part de la selecció espanyola de handbol i la va obligar a desplaçar-se des d’aquell moment amb una cadira de rodes diàriament. Ruth Aguilar va reconéixer que li va costar prou de temps a assimilar la nova situació, però amb l’esport ho va aconseguir.

 

Després de passar per molts esports, es va decidir per l’atletisme, un esport que la va dur a la final dels Jocs Paralímpics de Londres 2012. A més, és mare de 3 fills i tots els dies els acompanya a l’escola abans d’anar-se’n a alguna xarrada com a trainer paralímpica.

 

Acceda para comentar como usuario Acceda para comentar como usuario
¡Deje su comentario!
Normas de Participación
Esta es la opinión de los lectores, no la nuestra.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Bétera Informacio • Términos de usoPolítica de PrivacidadMapa del sitio
© 2017 • Todos los derechos reservados
Powered by FolioePress