Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Sábado, 1 de agosto de 2015 | Leída 292 veces
FESTES LES ALFÀBEGUES BÉTERA

Carlos Tórtola: “l’harmonia i la pinya que s’ha format a la colla 2015, no l’havia viscut mai”

Carlos Tórtola és el nostre President dels Majorals 2015, veí valent i amb molta iniciativa que sap què es patir amb el treball i la responsabilitat de dur endavant esta festa al càrrec de la Majoralia, alhora que gaudir-la sempre com toca, com autèntic beterà que disfruta del seu poble, de la seua gent i de la seua tradició. Ell porta sempre les Festes de Bétera en la sang i qui sap, potser el tornarem a trobar-lo en un futur fent la festa. Hem tingut el plaer de compartir estos moments en un la seu de treball diari de la Majoralia com és una cova de Mallorca.

[Img #5706]


-Quin és el teu sentiment com a Majoral?

Em sent agraït, la veritat.


-I a més, sent President?

La responsabilitat i el treball no té res a veure. Nosaltres som prou repetidors, sobretot la gent de la directiva, ja que a l’any 2002 estiguérem precisament a una altra banda.


-Perquè ser Majoral no és solament un any…

No. Ser Majoral en Bétera és remuntar-se anys enrere. Nosaltres portem tres anys, des de finals d’octubre que vàrem celebrar la primera Junta fins a hui: treballant amb quotes, l’any passat amb el barracó…


-Com vius la Festa?

La festa es disfruta d’altra manera sense càrrec. Vas a les juntes, la vius com dic jo a tope, tens moments durs de treball en temps puntuals quan arriba la festa, a Sant Valentí per exemple… Nosaltres com a Junta estàs tot l’any que si no és una cosa, és altra. Dur una colla de Majorals no és fácil.

El barracó és dur, et dóna maldecaps, però d’altra manera. L’organització de la festa ja és més maldecap perquè parles amb molta gent, has d’arreglar molts actes, dies i a més que tot vaja molt bé. Quan ja està tot arreglat és quan comences a descansar un poquet. Una vegada passa el sopar de la piscina, ja és altra feina diferent com pintar els carrers…


-I la relació entre vosaltres?

Som set de la llista dels 2002 (dels quals sis som a la directiva) i la resta nous. Sincerament, l’harmonia i la pinya que s’ha format a la colla 2015, no l’havia viscut mai, tant Majorals com Obreres. En eixe aspecte estic al·lucinat. Més que res perquè potser enguany som menys, a banda hi ha gent nova que s’ha anat integrant i que sols ens coneixíem d’anar pel poble o perquè per les circumstàncies s’ho hem treballat molt…. No sé, s’ha creat un vincle molt fort entre tots. Açò et fa goig de tirar endavant.


-Sabem que seguixes la tradició festera familiar.

Sí, tinc molta. Mon pare, el meu oncle, ma tia que va ser Obrera Casada al 2009 i una altra cosina germana, també Obrera Casada al 2007. Jo vaig nàixer amb la festa, perquè ma mare estava embarassada de mi quan mon pare va ser per primera vegada President dels Majorals a l’any 1978. Tres vegades ha sigut mon pare President de Majorals.


-I tu ja la segona vegada que tornes a fer la festa, ara com a President.

Almenys, igualar mon pare… (bromeja).


[Img #5707]


-Creus que és diferent ser Majoral a Obrera.

La Majoralia es porta normalment entre un grup de vint persones i les Obreres són quatre. Reconec que la feina de l’Obrera és complicada perquè l’Obrera necessita més ajuda i més gent darrere que un Majoral.

Encara que tant Majorals com Obreres, sense el recolzament de les dones, homes, pares, mares i família, la festa no es faria. El que sí és de veritat que la festa està feta per a Obreres i  Majorals, la resta es queda en un segon pla.


-Quin dia és el més especial per a tu?

Tinc molts. Començant pel dia de la Presentació. Potser enguany em fa especial il·lusió pujar a l’escenari per primera volta com a President. El dia 15 d’agost, per descomptat, eixe dia no té paraules. Un poquet també el Retaule, és un dia bonic en què van a cantar i els sentiments ixen a flor de pell. El dia de la coetà del Gos, que sols anar al teu aire; també la cordà i coetà (encara que ja estàs més cansat)…


-Veig que tens un sentiment prou gran de la Festa.

Clar que la festa és l’alfàbega, el confeti, els coets; però per a mi és un conjunt de tot. És a dir, sense cavalcades, retaules, presentacions, acomiadaments, no hi hauria festa, des del 12 fins al 22 d’agost. Després de ficar-te a les festes durant tres anys, has de disfrutar tots els dies com si fóra l’últim. Perquè és dur, eh!. La gent que ha sigut Majoral ho sap.

Des de finals de juny i estos dos últims mesos de juliol i agost, son dies que pràcticament estem veient-nos tots els dies, estem junts tot el temps amb molta feina. I arriba un dia que, de sobte (el 23 d’agost),  t’alces i dius: -a on vaig?, a quina hora hem quedat?, quina samarreta em pose? (rialles). Tres anys de la meua vida fins ara que hui ja s’han acabat. Bé, tot es passa clar… però tenim la sort que pots repetir, no hi cap problema.

 

-Quina quantitat de confeti es llançarà al dia gran de la Festa?

Vora deu mil quilos, sí unes deu tones.


-Com ha sigut la resposta del poble?

La gent ha reaccionat molt bé tant a la venda de llibrets de festes i una altra cosa que també els ha agradat molt i ens ha ajudat prou ha sigut les banderetes. Una tradició que no es feia des de fa deu anys i a nosaltres ens agradava fer també una festa tradicional, de sempre, per al poble. La veritat és que al poble de Bétera hem d’estar molt agraïts perquè s’han abocat en tot allò que hem fet.

 

Acceda para comentar como usuario Acceda para comentar como usuario
¡Deje su comentario!
Normas de Participación
Esta es la opinión de los lectores, no la nuestra.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Bétera Informacio • Términos de usoPolítica de PrivacidadMapa del sitio
© 2017 • Todos los derechos reservados
Powered by FolioePress