Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Sábado, 1 de agosto de 2015 | Leída 529 veces
FESTES LES ALFÀBEGUES

Mª Jesús Martínez: “Estar fent esta festa tan gran i bonica és donar-li mil gràcies al meu home”

Mª Jesús Martínez o Xus -com tots l’anomenen sempre afectuosament-, és la nostra Obrera Casada 2015, una veïna acollidora i entranyable que enguany està vivint apassionadament la tradició de la festa com a protagonista. Gràcies al recolzament de la seua parella i família amb quins ha gaudit sempre l’estima de la cultura i els arrels del poble de Bétera, com la resta de veïns i veïnes que viuen de prop les Festes durant el mes d’agost.

[Img #5704]


-Què sentires quan et donaren la butlleta?

Era un cúmul d’emocions: que sí,  que no. Senyor, ara on em col·loque. Què guai!. Al mateix temps pensava en positiu com en negatiu. Per una banda, mirava al meu home que assentia, els meus fills que sí, que sí. Per altra, veia mon pare i ma mare, ella espantada totalment. Després tinc una tia de 73 anys que està molt malalta i aleshores era una miqueta de dir què faig, per ella, l’agafe per ella…, estarà bé… Era molt complicada la situació i em donava por (s’emociona).

I ma tia va ser la que em digué, avant!. Ma tia és una dona molt activa, molt treballadora que anaren a buscar-la com a Obrera al seu moment, fa molts anys, però hagué de dir que no per motius personals. Jo sé que a ella açò li encanta. Ella viu i sent la festa molt.  I sense voler, açò ha sigut una injeccció d’il·lusió per ella. Ve a ma casa, s’assenta, xarra i estem tots al·lucinats amb ella.


-T’esperaves que t’anaven a traure?

La vespra del 22 d’agost, estiguérem en casa amb els meus cosins perquè totes les nits en Festes de Bétera es reuníem al barracó a sopar i el meu home em deia –a l’any que ve anem a fer la festa, tu Obrera i jo Majoral!- i  jo li contestava, - ja estem, que no, bobades!-. Les meues cosines a més l’animaven, que sí, que sí. I vaig insistir-li que açò és massa treball i que no podía ser. Res, arriba el dia 22 d’agost i com tinc costum tots els anys, jo que me’n vaig a la rodà amb la meua amiga Carol, -que per cert, va ser Obrera Fadrina fa molts anys-,  i ella ja ho sabia.

Tot el matí passejant, ara a per la primera, després a per la segona, després a per la tercera…Però quan s’acostaven cap al meu carrer, clar, la germana d’Amparo que em va traure viu enfront de ma casa. M’havian dit que anaven a per la germana. Direcció cap a Avinguda País Valencià, tot recte, doncs, a per la germana. I la meua amiga, -mira, Xus, sembla que van a ta casa-. I jo pensava, faran la ximpleria de rodar per despistar una miqueta, però no!. Efectivament, fins a la porta de ma casa, clavaeta i clar, pensant, no pot ser, no pot ser, mentre arribaven al pati. Em tocà pujar perquè anava darrere de tots i va ser una sorpresa gran. Serà capaç el meu home…! Va ser entre el meu home i el meu fill major.

 

-Com és ser Obrera Casada?

Tot un any molt intens, de molta feina, no pares. Tens molts caps de setmana ocupats per no dir la majoria de vegades en un mes, perquè te conviden a actes i compromisos que hem d’assitir-hi. T’ho passes bé perquè estàs en companyia amb les altres tres Obreres que ens portem molt bé. Però es tracta d’una festa molt intensa que no me l’esperava així.


-Llavors com veus les Festes de Bétera a quasi dos setmanes de que comencen?

Me les imagine com he pogut viure-les altres anys, darrere de la barrera, des de fora. A partir d’enguany, crec que són molt intenses i cansades, ja que al principi t’ho agafes molt fort. A més, en ganes de que arriben, però alhora que no arriben. Vull viure-les i disfrutar-les, però sé que si arriben s’acaben.


-Ja has pensat en la teua propera afortunada 2016 a qui donaràs la butlleta?

Tinc pensades vàries però vull concretar una. No m’agradaria que es facen les quatre de la vesprada pegant voltetes per ahí. Vull com m’ho van fer a mi, anar a la persona segura. Encara que és complicat. Vertaderament, necessites un any per a tu sola. Ara molta gent està sense feina, la qüestió econòmica està tocada i és una festa que es necessiten diners perquè no t’ho regalen tot.


[Img #5705]


-Quin dia esperes amb més il·lusió?

Em fa molta il·lusió el dia 12 d’agost de la Presentació i també el 15 d’agost, el nostre dia gran, molt complet. Tens dinar amb tota la família, per la vesprada la processó, els coets per la nit, una nit molt bonica i màgica…No sé, serà un dia molt pesat i alhora un dia molt emotiu.


-Participaries als coets?

No, no ens deixen els Majorals. Ens volen senceretes i que no ens cremem (entre rialles). Segur que alguna es col·loca el mono i el casc i s’hi va.


-I la pregunta del milió, els vestits.

Uf, el de la piscina és sorpresa, per a mi molt xulo. Molt còmode perquè sóc una persona còmoda i senzilla. No vull portar un vestit que no puga ni tan sols menejar-me. Espere que a la gent li agrade. Per exemple el de la Presentació és molt elegant. Tenim quatre principals (Presentació, Sant Valentí, sopar piscina i el negre), dos curts i altres dos llargs que no són tan carregats, són bonicos i també molt lluïdors.


-Estàs nerviosa pel ball del sopar de la piscina?

Crec que este ha sigut més fácil que l’anterior. De totes maneres, se me’n fa una muntanya perquè l’estil de ball no és el meu. Eixirà molt bonic amb les quatre parelles que som.

 

-Algun agraïment especial?

El fet d’estar ficada ací, d’estar fent esta festa tan gran i bonica, és donar-li mil gràcies al meu home. Ha sigut el més gran que ha pogut fer per mi perquè per a ell suposa un esforç molt gran i a més, com no és del poble, ell ho ha viscut d’altra manera. De vegades em preguntava, -i per què es fa açò així?-. S’ha implicat el que més.


-Ara pots animar-lo a d’ell…                                                         

Ah, estava molt llançat i volia l’any passat participar-hi com a Majoral 2015 (somriu). I jo li deia, però com t’hi vas a apuntar si tu els dies 15 i 22 d’agost has de vindre amb mi, ara no! (esclata a riure). Encara que enguany ja està més frenat i ja s’ho pensa un poquet. M’ha confessat: crec que en un any com este ja en tenim prou!. (Rialles)

Acceda para comentar como usuario Acceda para comentar como usuario
¡Deje su comentario!
Normas de Participación
Esta es la opinión de los lectores, no la nuestra.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Bétera Informacio • Términos de usoPolítica de PrivacidadMapa del sitio
© 2017 • Todos los derechos reservados
Powered by FolioePress