Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Miércoles, 29 de julio de 2015 | Leída 915 veces
FESTES LES ALFÀBEGUES BÉTERA

Ramon Asensi, cultivador de les Alfàbegues de Bétera: “tenim molta sort de recuperar la nostra tradició”

Tot a punt perquè les Alfàbegues isquen este mes d’agost, a poc més de dos setmanes que comencen les Festes Majors del nostre poble, de l’Hort de les Alfàbegues, ara conegut per l’Hort de Manolo ‘El Morquero’, l’alcaldessa de Bétera, Cristina Alemany i la regidora de Festes, Raquel Puig, han visitat este mes de juliol l’espai en què el cuidador d’estes plantes ens ha explicat com ha anat tot el treball i estima constant durant estos mesos perquè lluïsquen al dia gran de la Festa, el proper 15 d’agost. I és que les Alfàbegues són símbol genuí i per excel·lència de la nostra festa, la nostra tradició i l’aroma de la nostra localitat de El Camp de Túria. S’han plantat 85 alfàbegues, de les quals 43 hi són a l’Hort i altres 35 a l’hivernacle.

[Img #5691]


Parlem amb Ramon Asensi, que està a càrrec del seu cultiu des de l’any 1999, però qui també ha compartit, anys enrere, esta inestimable faena amb el benvolgut veí Manolo ‘el Morquero’, sempre present al nostre record com a poble.


1-Quin és el misteri de les Alfàbegues?


A tu t’ho vaig a dir i que me lleves la feina (entre rialles). Bé, regar-les molt, que tinguen molta aigua sempre, molta calor i sobretot, estar damunt d’elles i cuidant-les molt tot el dia, des de la neteja, desfullar-les... Per cert, enguany molt bé perquè ha estat un any molt calorós.


2-Quan comencen a plantar-se les llavors? Creus que podem superar enguany el rècord Guinnes?


Normalment, a les acaballes de març o principi d’abril, depenent de l’oratge, comencem a plantar les llavors. Arribar al rècord guinnes, com tinguérem fa uns anys enrere, és molt difícil.  Això ha de conjurar-se totes les estreles, núvols, els àngels… (bromeja). És a dir, la temperatura, el bon oratge quan toca, abans dels mesos d’estiu de massa calor com són juliol i agost, -com et comentava- fa molt i no és una cosa que controlem.


3-Fa uns mesos has presentat i has publicat el llibre al nostre municipi Les Alfàbegues de Bétera. Tradició i Cultura, que no és exclusivament de les Festes Majors del nostre poble, sinó que està precisament pensat en la regina de les Festes, la planta de les Alfàbegues. Com és l’Alfàbega de Bétera?


L’aroma és peculiar, diferent si agafes per exemple una alfábega genovesa. Com explique al llibre, l’alfàbega és una planta molt fàcil d’hibridar i, per tant, per esta peculiaritat, existix una gran varietat d’alfàbegues com remarque al llibre. Si t’he de descriure l’aroma de la de Bétera, un poc difícil, la veritat, sols et puc dir que l’olor és la que jo recordava de xicotet.


4-Estaríem parlant de quant de temps que trobem l’Alfàbega de Bétera?


El tio Manolo ‘el Morquero’ usava esta varietat i  ja deia que esta Alfàbega era de tota la vida. Supose que mínim fa vora cent anys. Perquè has de tindre en compte que fa un segle era més complicat que canviaren les llavors, ja que tu ara pots trobar-ne i comprar-ne per internet; però en aquell temps, lògicament, era inviable.


5-Llavors un segle de l’autèntica Alfàbega de Bétera i sobre uns 400 anys que es conserva esta festa, una de les festes més antigues que es manté a un poble de manera pura.


Mai he conegut cap poble que mantinga pures les característiques dels formentets, les perpètues i les alfàbegues des de fa cent anys, té mèrit. Esta festa dedicada a l’Assumpció es feia a la Catedral de València des de la Conquesta i ací a Bétera, arribaria per contagi i no sabem quan exactament, però aproximadament, a l’any 1500 ja es celebrava. Evidentment, la varietat de l’alfàbega ja la tenien els musulmans. De fet, es trobà a Bétera un alfabeguer del segle XV molt sofisticat (amb un dipòsit de goteig amb xorrets). Li donarien una determinada importància i segur que la cultivarien ja temps per fer una maceta específica per a l’Alfàbega.


[Img #5692]


6-Quin és el seu origen?


Considere que l’Alfàbega no sempre ha tingut un esperit religiós. Com també assenyale al llibre, els musulmans l’utilitzaven a les mesquites com a “desodorant”, sent gràfic-. Hem de tindre en compte la qüestió de la higiene al segle XIV i XV,  aleshores, si entraven  als temples i menejaven l’alfàbega, ja tenies així l’aroma. Després, amb l’arribada del cristianisme també es continuà amb la tradició de les alfàbegues i es va anar afegint les ofrenes religioses. Però crec que en un prinicipi no tindria eixa funció i no tindrien eixa consciència sagrada. Era més per tradició oral i per costum.


7-Tornarem a traure al llom els formentets i les perpètues estes festes?


Per descomptat. Tenim molta sort de recuperar la nostra tradició, des de l’any passat que varen eixir les tres plantes a la vegada com es feia als anys 30 i 40 del segle passat. La gent que va eixir l’any passat està molt contenta i m’ha dit que vol repetir. Ja els ho he dit a les Obreres de 2015.  


8- Parlar d’Alfàbegues és, indubtablement, parlar de Manolo ‘el Morquero’, com a un referent, a qui també li dediques un espai al teu llibre. Qui ha sigut per a tu Manolo 'el Morquero'?


Ell és qui canvia el xip de com entenem hui en dia la grandària de la planta. Si investiguem per hemeroteca, ens adonem pels diaris dels anys 20 i 30 que les Alfàbegues tenien una mesura que no superava un metre. El nostre amic Manolo 'el Morquero' tingué la curiositat de combinar i començà a provar diferents guanos al llarg dels anys. Va donar el salt de l’Alfàbega, també va introduir el disseny del sistema de cultiu, des de com s’encanyen, etc., encara que jo duc un altre mètode de cultiu, ell va ser qui va assentar les bases.


9-I què em dius del famós ungüent del canonet que no es pot desvetlar? Té alguna cosa a veure?


Això era qüestió del tio Manolo que era un home molt simpàtic i bromista. Als anys 30 i 40 quan algú es trobava malalt, et deien, -vés cal boticari i que et done ungüent de canonet-. Així, quan li preguntaven que li tirava a les Alfàbegues perquè estiguen majestuoses i grans, ell sempre contestava, els he donat ungüent del canonet. El vertader ungüent de canonent és el joc de combinació d’adobs que anava provant.


[Img #5694]


10-Què destacaries de les Festes del nostre poble?


Són unes festes molt xules i la gent de fora al·lucina quan ens visiten per conéixer-les. Hauríem de seguir sempre posant les festes en valor. 

Acceda para comentar como usuario Acceda para comentar como usuario
¡Deje su comentario!
Normas de Participación
Esta es la opinión de los lectores, no la nuestra.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Bétera Informacio • Términos de usoPolítica de PrivacidadMapa del sitio
© 2017 • Todos los derechos reservados
Powered by FolioePress