Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Martes, 13 de mayo de 2014 | Leída 222 veces
ENTREVISTA

Entrevista al dolçainer Melitón de Bétera

Guardar en Mis Noticias.

La vitalitat i la sinceritat de José Miralles Doménech, o més conegut per tot el poble de Bétera com Melitón, és encomiable al seus 88 anys. Fill d’una família de dolçainers. Amb el seu germà feia la parella de tabalet i dolçaina. Ja fa anys que per la seua edat és complicat continuar amb la dolçaina, però ens confessa que té moments a sa casa de tocar almenys la flauta. Este passat cap de setmana l’Ajuntament de Bétera li ha fet un merescut homenatge per la seua trajectòria artística dins i fora del seu poble. Melitón ens obri les portes de sa casa perquè Beterainformacio.es puga parlar amb ell.

[Img #4141]


-Com començà eixe amor per la música i concretament per la dolçaina?

Mon pare, des de finals del segle XIX,  ja era aficionat a la música quan tenia cinc o sis anyets, primer amb l’oboé i després amb la dolçaina. De fet va ser el primer dolçainer en el poble en aquell temps. I ell mateix va ser qui ens va transmetre la mateixa afició des de menudets al meu germà i a mi. De fet, comencí solfeig als huit anys i com érem una família molt humil, mon pare ens ensenyava també per les nits quan arribava a casa després del seu treball.


-Aleshores, tenies el mestre en casa?

Sí perquè quan es va desfer la banda de música a partir de la guerra, ens tocava assajar el tabalet amb mon pare, perquè fins a l’any 40, no comencí a tocar la dolçaina, vora els catorze anys, era més difícil que el tabalet. Mon pare sempre ha sigut reconegut amb el malnom de Melitón i  “Llavis de ferro”, perquè tocava peces molt complicades amb la dolçaina moltes hores seguides.


-Però vosté també ha sigut mestre de mestres…

Sí, jo també he ensenyat a Ramon Asensi Ramon.


-Malgrat les dificultats de l’època, sempre tenieu les actuacions i actes musicals?

Sí, açò ens ha donat molta vida, perquè sempre m’he criat amb açò (mostra un grapat de canyes de la dolçaina que les feia artesanalmente ell mateix). Mon pare sempre ens deia que el poble de Bétera mai el teníem que abandonar. Així que comptàvem primer en el poble i després,  ens comprometíem per anar a altres llocs.


-Haveu recorregut molt de món?

La veritat és que si ens coincidien festes o actes tant religiosos, benèfics o celebracions,  el meu germà i jo ens quedàvem a Bétera i mon pare se n’anava fora. Per exemple, nosaltres tocàvem en la cantà d’albaes de Bétera i mon pare anava al Puig, Chiva… També hem participat en actuacions de pobles valencians como les festes de Pedralba, La Pobla de Vallbona, Llíria, Alzira, quasi tots els altars de València, cavalcades de València, fins a ciutats d’Espanya com Barcelona en l’1 de Maig amb motiu de la festa del treballador, Saragossa, Albacete, Almansa, Hellín… i segur que em deixe moltes.


[Img #4143]



-I per descomptat a Bétera?

Sí, clar com ja t’havia comentat abans, mon pare sempre ens tenia dit que havíem de comptar sempre primer amb el poble. Des què es va institucionalitzar la festivitat del 9 d’octubre ací, sempre hem participat en els actes organizats per l’Ajuntament de Bétera.


-Què t’ha donat el teu poble de Bétera?

(Emocionat). Te tira molt. Hem sigut molt volguts. Recorde les eixides de missa que ens aplaudia molta gent perquè es quedaven emprendats amb la nostra música. També en els altres pobles de fora es quedaven bocabadats sentint-nos tocar moltes vegades des de dalt d’un balcó. Hem compartit actuacions amb cantaors antics també de Bétera com el Sardinet i el Xiquet de Bétera,  i com no, amb el Naiet de Bétera.  Jo crec que el meu poble té cultura de dolçaina.


-Estarà vosté content amb aquest homenatge de l’Ajuntament de Bétera?

Sí, molt. Me n’han fet ja uns quants. (Assenyala un quadre conmemoratiu de sa casa). Per exemple,  l’Associació d’Estudis del Cant Valencià per mantindre les tradicions valencianes en les nostres notes en albaes i processons, en l’any 2011.


-Moltíssimes gràcies per atendre a Beterainformacio.es, ha sigut un plaer.

(S’acomiada tocant l’ himne regional valencià amb la seua volguda flauta)


[Img #4142]

Acceda para comentar como usuario Acceda para comentar como usuario
¡Deje su comentario!
Normas de Participación
Esta es la opinión de los lectores, no la nuestra.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Bétera Informacio • Términos de usoPolítica de PrivacidadMapa del sitio
© 2017 • Todos los derechos reservados
Powered by FolioePress